ࡱ> RTQ @ Lbjbj00 /`RRCj*R R R 8 , *T  |~~~7$JR" TTT  |T|TTT pR ~VTh$0TTVdVT**VTT**. $8**. Signatura del conveni marc de collaboraci entre el Govern de la Generalitat, el Parlament i l'Ajuntament de Barcelona per a l'ampliaci del Palau del Parlament (Palau del Parlament, 20 de juliol de 2006) El president Molt bona tarda. Moltes grcies per ser aqu. Comenarem aquest acte amb la signatura del conveni, abans dels parlaments. En tot cas, procedim a la signatura, si us sembla. (Es procedeix a la signatura.) El president de la Generalitat (Sr. Pasqual Maragall i Mira) T la paraula el president del Parlament. El president Molt honorable president de la Generalitat, excellentssim alcalde de Barcelona, membres de la Mesa, presidents de grups parlamentaris, regidors de lAjuntament de Barcelona, autoritats, senyores i senyors, com vosts saben, hi ha hagut diversos precedents de lacte que fem avui, el ms important dels quals potser va ser el que va fer-se amb motiu de la cessi daquest edifici per lAjuntament de Barcelona al Parlament de Catalunya, de manera que el Parlament es convertia en el propietari daquest edifici, de lantic arsenal de la Ciutadella, i aquest primer conveni el van signar el Govern, el Parlament i lAjuntament. En aquest sentit, tamb recordo el president Revents, que, dalguna manera, al final del seu mandat va aconseguir aquesta cessi. Tamb el setembre del 2004 es va donar trasllat definitiu del Museu dArt Modern al Museu Nacional dArt de Catalunya i, per tant, es va recuperar tot lespai del Parlament: ledifici, les quatre parets, el sostre i el terra, com hem dit en ms duna ocasi, i aix ens ha perms, dalguna manera, incrementar els espais duna manera molt important, sobretot des del punt de vista dels espais que els grups parlamentaris han anat tenint em penso que lobjectiu aquell que havem plantejat en altres legislatures, que cada diputat pogus tenir el seu despatx, en aquesta legislatura lhem vist perfectament assolit. Tamb han respirat, dalguna manera, altres serveis de la casa, serveis ms administratius i, en definitiva, aix ens ha perms normalitzar la situaci. Tot i aix, encara hi ha necessitats. Jo crec que hi ha necessitats bsicament de dos tipus: necessitats despai fsic i altres necessitats que sn fruit, dalguna manera, de levoluci del Parlament i del parlamentarisme, fins i tot. En aquest sentit, s evident que el sal de plens que tenim en aquests moments, lhemicicle, s una part histrica, segurament la ms emblemtica daquesta casa, i es fa molt difcil poder mantenir aquest esperit emblemtic, aquest element singular que t aquest espai, amb una certa modernitzaci. Per tant, tot i mantenint aquest espai emblemtic aqu, es fa evident la necessitat dun nou hemicicle, que incorpori noves tecnologies, que permeti als diputats poder treballar amb molt ms espai, etctera. Aquest s un objectiu que shavia plantejat en un determinat moment i que, per tant, hem de tenir present. Un altre element, per exemple, que tamb s important i que cada vegada ho s ms en la vida parlamentria sn els mitjans de comunicaci. Els mitjans de comunicaci que cobreixen els plens, les activitats que es fan al Parlament, les comissions, etctera, per tamb, dalguna manera, els mitjans de comunicaci que serien els propis del Parlament, sigui el Canal Parlament, sigui el propi web del Parlament, etctera. Cada vegada la necessitat s ms gran en aquest sentit i els espais han de reunir unes caracterstiques ms determinades. Per tant, des daquest punt de vista, malgrat que el Parlament ha crescut en espai, i per tant hem pogut millorar moltssim els serveis, tamb s evident que encara hi havia reptes pendents. En un determinat moment plantegem des del Parlament, desprs de diversos estudis i a la Mesa ho vam treballar moltssim, alguna possible remodelaci encara daquest edifici per guanyar ms espai, esprmer al mxim lespai daquesta casa. Aix, ho vam consultar amb els presidents dels grups parlamentaris i tots plegats vam tenir alguns dubtes de com aix shavia de fer, com es podia resoldre. Les converses, parallelament amb el Govern el president de la Generalitat sempre ha estat present en aquestes converses i amb lAjuntament, al final van apuntar cap a una altra soluci, una soluci que ja shavia apuntat, i que, a ms, dalguna manera jo crec que el que fa s conciliar molts interessos, els interessos que pugui tenir, per una banda, lAjuntament de Barcelona i, en tot cas, el seu alcalde ens en parlar desprs i, sobretot, poder crixer, el Parlament, sense necessitat desprmer lespai que, a ms, en el cas que ens ocupa, s un espai noble, i que, per tant, s un espai des del punt de vista patrimonial que sha de protegir, i per tant ens permetia fer les coses molt ms ben fetes. En aquest sentit, doncs, el que avui fem, bsicament, s un conveni de collaboraci entre lAjuntament de Barcelona, el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per a lampliaci de les dependncies del Palau del Parlament, i aix semmarca en la futura modificaci del Pla general metropolit del conjunt del parc de la Ciutadella. Per tant, dalguna manera el que estem dient s que hi haur un edifici annex al Parlament, comunicat amb ledifici actual, per que dalguna manera reunir totes aquestes condicions de modernitat, deficcia, i que recollir aquests espais, i altres que es puguin crear, per sobretot que donar resposta a aquestes necessitats ms evidents. En aquest sentit, com he dit abans, aix afecta dalguna manera el Govern, lAjuntament i el Parlament. Jo crec que aqu tamb hi ha un altre element, i amb aix acabaria les meves paraules, jo crec que hi ha un altre element que s important, no? Sovint he destacat, al llarg daquests tres anys encara que aix mhagi pogut costar alguna discussi, amigable sempre, el carcter nacional del nostre Parlament. s a dir, aquest s un Parlament que no neix lany 80, prpiament; lany 80 es recupera, per aquest Parlament va existir en lexili i aquest Parlament va existir anteriorment en la Repblica, ocupant aquest mateix espai, i en definitiva el Parlament representa molt clarament el que s el poble de Catalunya. Tots els parlaments tenen normalment aquesta visi de representaci nacional i, dalguna manera, s evident que el Parlament ha destar en un espai emblemtic i simblic a la capital de la naci. s en aquest sentit que em sembla especialment rellevant que el Parlament de Catalunya, que ha estat sempre al parc de la Ciutadella, si dalguna manera aquest parc de la Ciutadella, amb aquests nous espais i els projectes de futur que tingui lAjuntament, agafa una rellevncia, dalguna manera aix tamb facilita aquesta identificaci emblemtica del Parlament com a instituci, per tamb com a seu a la capital de Catalunya. Per tant, penso que no sols fem una ampliaci estricta dels espais del Parlament, sin que tamb fem una dignificaci encara superior que ja ho s molt, per des del punt de vista de tot lentorn i del que representa el Parlament en el futur. Per tant, jo vull agrair, en nom del Parlament, en nom de la Mesa aquest s un tema que hem treballat al llarg de tota la legislatura, amb els vicepresidents, amb els secretaris, vull agrair, doncs, en nom del Parlament, tant a lAjuntament de Barcelona com al Govern de la Generalitat, la possibilitat de poder fer, poder plantejar-nos aquest creixement que em sembla que s fonamental per acabar, dalguna manera, tot el procs que es va iniciar un dia ja lluny i que ens ha servit per millorar essencialment les condicions de treball dels diputats i les diputades, per millorar la proximitat amb la ciutadania i, al mateix temps, per donar la dignitat que es mereix al Parlament de Catalunya, que en definitiva, com he dit abans, t una histria que arrenca de lluny i que, el que s ms important, vol anar encara molt ms lluny. Moltes grcies, i t la paraula, seguidament, lexcellentssim senyor Joan Clos, alcalde de Barcelona. L'alcalde de Barcelona (Sr. Joan Clos i Matheu) Moltes grcies. Molt honorable president de la Generalitat, molt honorable president del Parlament, senyores i senyors diputats, senyors tinents dalcalde, amigues i amics, avui donem un pas ms en el procs de trobar una soluci adequada per al conjunt dinstallacions del Parlament de Catalunya. En fi, s un pas molt important, perqu, com acaba de dir el president del Parlament, fins ara els antecedents ms immediats van ser la cessi per lAjuntament de la propietat de ledifici al Parlament de Catalunya i a la Generalitat, i el segon pas ara ja no es tracta tant de la cessi de ledifici, sin que es tracta dun altre tema ms complex, que s la modificaci del Pla general metropolit, perqu no es tracta ja de tocar ledifici, com deia el president, sin darranjar els entorns, de trobar una soluci que permeti que els serveis que necessita el Parlament es puguin installar i puguin ser de la dignitat que correspon a aquesta instituci. Estem en un entorn que est canviant moltssim i que, a ms, canviar ms. Est canviant perqu tots saben de la implantaci de la Universitat Pompeu Fabra just aqu darrera, de les transformacions que shan fet a ledifici del dipsit de les aiges, dissenyat originalment per Gaud, que durant un temps va ser dipsit daiges per irrigar la Ciutadella, desprs en les seves columnes interiors hi va haver el fams alberg municipal de persones sense sostre en aquells moments no es deien aix; al costat hi havia el fams Laboratori Municipal, que va ser la primera instituci sanitria pblica dEspanya, que es va constituir el 1888, fruit de les epidmies de clera que es van produir lany 54 i lany 60 i escaig del 1800, i tot aix sest transformant moltssim, sobretot, com els deia, perqu a lentorn de la Ciutadella, afortunadament, pel que fa a aquest indret de llevant, hi ha la nova implantaci de la Universitat Pompeu Fabra i una millora substancial de la urbanitzaci daquest entorn, i una connexi de la Ciutadella, Pompeu Fabra, Vila Olmpica i el conjunt de la ciutat. Pel que fa referncia a la part ms sud, ms en direcci cap a la platja, tenim la importantssima transformaci de lEstaci de Frana. LEstaci de Frana, que era la veritable estaci del nord de Barcelona, quan hi havia dues estacions del nord hi havia lestaci de Vilanova i lestaci de Frana, que les dues sumades constituen les dues estacions del nord de Barcelona, en la planificaci ferroviria ha estat substituda per una nova estaci del nord de Barcelona, que de fet substitueix aquestes dues antigues, i que s lestaci de la Sagrera, i per tant, sobre una nova oportunitat que des de lAjuntament estem treballant. Ja hem fet una primera modificaci del Pla general metropolit per lligar el parc de la Ciutadella amb el parc de la Maquinista de la Barceloneta, i fer una gran zona verda que vagi des del passeig de Llus Companys fins al mar. Aix s una transformaci tamb molt i molt important. I finalment tenim aquest vell desig darranjar els entorns del Parlament i resoldre alguns dels equipaments bsics per exemple, el de laparcament, que en aquests moments t una soluci provisional i gens adequada, a llarg termini, per a les necessitats urbanes. Laparcament dels cotxes ha de ser subterrani, en un lloc que no molesti els vens, i hem de permetre que el Parlament i els vens de Barcelona es trobin al parc de la Ciutadella sense necessitat dhaver-hi gaires artefactes entre ells. Ens sembla que una manera de fer planejament urb que dignifiqui la funci del Parlament, precisament, s fer un excellent projecte durbanitzaci daquest entorn que apropi el Parlament al ciutad, evidentment aparti les feres adjacents de les parets posteriors i, a ms, puguem donar entrada daire a aquest edifici pels quatre vents, a ms, evidentment, de construir les necessries installacions, algunes delles subterrnies i altres ja veurem com, amb un principi general que nosaltres estimem, i que estic segur que podrem acordar conjuntament, que s que tot el que representi edificacions ms aviat hauria danar orientant-se cap a la direcci de llevant, s a dir, cap al carrer de Wellington, en el solar on hi havia abans el mercat del peix, i en canvi, tota la part de la faana del Parlament, el que pot fer s guanyar en solemnitat i en aproximaci als ciutadans, fer una accessibilitat que reafirmi aquesta voluntat del Parlament de ser representatiu de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Tot aix, com ha dit el president, tamb sha de fer amb un canvi del planejament urbanstic, i per endegar aix s pel que avui signem el conveni. Creem una comissi de les tres institucions, que treballar per tal de pensar aquesta modificaci i portar-la a terme al ms rpidament possible i amb el mxim de qualitat, i, en fi, de bon gust. I estic segur que trobarem una soluci que ho permetr. El conjunt de coses que passen a lentorn totes elles sn molt importants. Sacabaran, a ms, de culminar en els propers anys, en dos o tres anys. Quan estigui construda lestaci del nord, lestaci de la Sagrera, doncs tota la part que dna cap a la ronda i cap al parc de la Maquinista a la Barceloneta ja canviar totalment daspecte. Hi haur la possibilitat de comunicar el passatge dels Tillers i la Dama del Paraiges amb el parc de la Barceloneta, amb la qual cosa veritablement aquest indret es convertir en un indret que ens agradaria que fos, en fi, dels ms macos de la ciutat. Un lloc adequat per ser el lloc on est ubicat el Parlament de Catalunya. Moltes grcies. El president de la Generalitat Grcies, president del Parlament i estimat alcalde. Els convenis de lAjuntament de Barcelona amb el Parlament de Catalunya de la dcada dels 80 del segle passat que quan ho dius et quedes gelat, encara que no fa pas tant de temps, vint anys varen fer possible les revisions de les obres de condicionament i millora daquest edifici, que, com sabeu, era lantic arsenal de la Ciutadella. Jo crec que ara hauria de fer un reconeixement a lactitud dignssima mantinguda pels presidents Revents i Rigol, que van ser els que van posar en marxa aquest projecte, per molt especialment felicitar i agrair la dedicaci el president Benach i lalcalde Clos que, en definitiva, ja en aquell moment va ser el que va facilitar que els presidents anteriors del Parlament poguessin tirar endavant el projecte, si ms no la idea que ara sha convertit en projecte i que aviat ser realitat. Espero que no haurem desperar un segle ms, que ser dintre daquest segle i ben aviat. LAjuntament va donar la propietat de ledifici, tant de la part destinada a la seu com de la que servia dubicaci al Museu dArt Modern, com s ben sabut. Realment aquest s un pas... Aquest edifici va ser... Aix eren habitatges de Barcelona, no? Hi ha un historiador que va estimar, em penso, en un 35 per cent el nombre de cases, no segurament de la superfcie, devien ser de les ms atapedes, no?, de les ms petites i ms populars, que van ser arranades a partir de 1714 desprs de la derrota de Barcelona, no? Desprs, efectivament, va ser arsenal, era tot un smbol, com sabeu perfectament, que el rgim que entrava era un rgim que venia a anorrear el que existia abans i que venia a crear efectivament una Nova Planta, contrria a les nostres tradicions i als nostres drets. Va haver de passar ms dun segle, prcticament dos, un segle i mig perqu, com sempre ha passat en aquesta ciutat, aprofitant lavinentesa duna exposici universal, doncs tot aix tingus una remodelaci. I finalment, desprs de ser museu durant un temps, i Parlament, evidentment, durant els anys de la Segona Repblica, torns a ser Parlament lany 1999, tot just en el canvi de segle. La Generalitat de Catalunya veu aquests acords que avui vosts fan possible o que vosaltres feu possible amb gran illusi i, en fi, hi posem el coll perqu aix realment vagi endavant i deixi de ser la can de lenfads duna histria que no sacaba mai. Dalguna manera, el setembre del 2004, en traslladar el Museu dArt Modern al MNAC, ja va comenar aquest procs, i avui manifestem la voluntat de fer viable la futura ampliaci del Parlament dins el marc de la modificaci del parc de la Ciutadella en la lnia del que ha explicat el senyor alcalde, no? Crec, amb tota franquesa, que no sols enfortim la nostra democrcia representativa, de construir el Parlament del segle XXI, sin un Parlament ms modern, ms funcional, ms proper a la societat catalana, i tinc la impressi que canviem de marxa, que canviem dpoca i de representaci de la nostra prpia histria, no? Un pas que ha tingut una histria tan torturada en qu sempre totes les coses van ser una cosa diferent de la que ara sn i van ser aprofitades dalguna forma per fer la funci que ara fan, no? Doncs, molt b, jo crec que finalment tindrem un edifici que haur estat fet per ser Parlament, pensat per ser Parlament, i que el president Benach i lalcalde Clos podran dir amb tota propietat que durant els seus mandats es van prendre les determinacions que convenien, les decisions econmiques i executives que calien, perqu aix fos realitat. De manera que moltes felicitats a tots. El president Molt b, moltes grcies. Signatura del conveni per a lampliaci del Palau del Parlament/ 20 de juliol de 2006  PAGE 1 T W ~ M N Q X    5ip.01} 78,1  ȼȼȼļļhSh'5xhn_9hpih3hN)hN)6hN)h hT>hT.hh5hh h.oh.o5h.oH    +fCJ "#&2'b's'( +gdgd.ogdQ_gd.ogd.oKL  NJB  k l | } t"v"""E$M$%&&&2'H'a'b'r's'K(Q(h(k((( )!)** +.-/-9-:-o---..._.`.f/g/1 1#1ཱུűhh\hm_bhNhhbMhDhdp h^Jh5\^Jhpihhh~hN)hShQh'5xE +g/348:=/=N==>AA%C1DEFGrKKKKK$ "4]^4a$ $4]^4a$gdT.gdT.gdQ_gdYAjgdD#1$1/10111 2 2T2v22233s3t3u33333334 55^5`5555N6O6[6\66677777788:8<8J8L8f829B9M9N9Q9^9f9h999:1:2:4:::::;;<;=;;;;;<<<<%<&<R<^<<hT.h%hYAjhh- hbM^JhNhbMhh+dT<<==D>H>r>t>>>>>>>???????????@@@@AAAAABOBYBwCzCCCCC/D0D1E2EDEdEeEiEjEkE2F4FFFFFFGG HH&> Ref. de nota al pie:O: %iC/ rgan $xa$5<O< %iC/ Presidncia52O"2 %i C/ SessiDO2D %iD3/ Text normal $xa$>O1B> %iD3/ Intervinent5NO1RN %iD3/ Ttol negretah^5HOQbH %iD3/ Ttol no negreta5BO1rB %iD3/ Acotaci cva.64O14 %i D2/ Davantal6O16 %i D2/ Ordre diaHOH %iD3/ Acotaci horriahFO1F %iD1/ ndex ttol 5POP %iD1/ ndex ttol no negr.5<@< ]h Encabezado  8!B @B ]h Pie de pgina  8!POP %i D1/ ndexdhCJOJQJ_HmHsHtH D ` + f CJ2bs #g'+,025/5N55699%;1<=>?rCCCCCCCCCCDDD0000000000000000000000x0x00000 0 0(0(0000000000000000080808080@0@0@0@0@0@0z00@0@0@00$lD0l]]iiil #1<KL'*,-. +KL(+/L)^dfl!@  @ (  n  s *? #" 0(  B S  ?Yl)sZ`))k*v*//R3Y333A4L47777?7CCCCCCCDD  * + e f BCIJ12abrs # #f'g'++,,002255.5/5M5N555669999$;%;0<1<==>>??qCrC~CCCCCCCCCDDV2JCrCCCCCCCDDCCDD?>]h GD_0^O4&o&]H(T.n_9GHLbM&vO*S\Q_m_bsb8dYAj aj]lm"n.odp'5x~l|"T>piYN)cG'bSl^ Dm~Qa3 naW] +dT*-N%\%i%CCD@\\OFIMATIC\HPPREMNe03:winspoolHP LaserJet 2100 PCL6\\OFIMATIC\HPPREM4A4DINU"4O \\OFIMATIC\HPPREM4A4DINU"4O 0 D@UnknownG: Times New Roman5Symbol3& : Arial?5 z Courier New"@ xxf 29"zf 29"z! xxdvCvC3Q ? n,Q:\D18\TRANSCRI\Transcripcions Parlament.dot Sessi nm Parlament ParlamentOh+'0  , H T `lt| Sessi nm Parlament Transcripcions Parlament.dot Parlament2Microsoft Word 10.0@G@@f 29՜.+,D՜.+,L hp  Parlament de Catalunyaz"vC  Sessi nm TtuloH,Llt_AdHocReviewCycleID_EmailSubject _AuthorEmail_AuthorEmailDisplayName_PreviousAdHocReviewCycleID_ReviewingToolsShownOnce"acte del conveni de cessiSFOSCH@parlament.catFosch Sunyer, SusannaO8ݽ  !"#$%&'()*+,-./023456789:;<=>?@BCDEFGHJKLMNOPSRoot Entry FU1Table1VWordDocument/`SummaryInformation(ADocumentSummaryInformation8ICompObjk  FDocumento Microsoft Word MSWordDocWord.Document.89q