El català és una llengua parlada per més de nou milions de persones entre Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, la Franja (Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l'Alta Cerdanya, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe (Múrcia) i el Principat d'Andorra.
Així doncs, la llengua catalana és parlada en un ampli domini, establert cientí-ficament i reconegut internacionalment. Històricament ha rebut diverses de-nominacions, com també passa avui, com a expressió de la riquesa de les seves varietats i modalitats, que configuren un gran patrimoni expressiu, lèxic i històric, amb el qual s'han fet i s'han creat grans obres literàries i culturals que fan part de la cultura europea i universal.
El fet que la comunitat lingüística catalana s'estengui per quatre estats i, a més, per diverses administracions subestatals, comporta que la llengua tingui una gran diversitat d'estatus jurídics i que els drets juridicolingüístics de les persones catalanoparlants variïn segons l'àmbit territorial. En algunes comuni-tats autònomes de l'Estat espanyol, a més, el català és una llengua minoritària o que pot resultar minoritzada per l'acció dels governs autonòmics respectius.
Atès el valor de la llengua com a element cultural de primer ordre per a la transmissió de la cultura i del saber i, alhora, d'uns valors identificadors d'una comunitat cultural, més enllà de les vicissituds històriques i les realitats polítiques en què aquesta comunitat i aquesta llengua s'estableixen, es fan necessaris l'impuls de mesures de foment de la cultura en la llengua en què s'expressa i el seu reconeixement com a patrimoni històric però alhora viu i amb voluntat de continuïtat social i de futur.
Per això, davant la diversitat d'administracions i de marcs normatius en què la llengua catalana és una realitat social i cultural, calen instruments de cooperació, sempre prenent com a base el respecte a la seva pluralitat institucional i territorial, però també el principi de la realitat de la unitat de la llengua, establerta i reconeguda científicament i internacionalment.
El Parlament de Catalunya manifesta:
1. Que la llengua catalana és estesa i viva arreu de diversos territoris i que tant la comunitat acadèmica i científica internacional com la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries utilitzen la denominació català per a refe-rir-se a la llengua que es parla a la Catalunya del Nord, a l'Estat d'Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l'Alguer.
2. Que l'aprovació de les modificacions legislatives impulsades pels governs balear i aragonès comportarien un detriment de l'estatus legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua en l'ensenyament, la comunicació i l'ús social tant als territoris res-pectius com al conjunt del domini lingüístic.
3. Que les iniciatives legislatives dels governs balear i aragonès no s'ajusten a la Declaració universal dels drets lingüístics, que va ésser aprovada per unani-mitat al Congrés dels Diputats.
4. Que cal respectar els criteris que els estaments científics, acadèmics i culturals estableixen, el quals palesen la unitat de la llengua catalana, i que cal respectar també l'àrea geogràfica de les llengües i les relacions entre els territoris en què cadascuna és parlada, d'acord amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i la Declaració universal dels drets lingüístics.
5. Que cal denunciar l'ús de denominacions de la llengua catalana impròpies, que contravinguin als principis científics i acadèmics i que no reconeguin la realitat cultural de la unitat de la llengua.
6. Que cal continuar impulsant acords amb institucions, entitats i associa-cions dels territoris que tenen la llengua catalana com a part de llur patrimoni cultural per a col·laborar en el seu estudi, foment i aprenentatge.
7. Que cal trametre aquesta declaració al Govern de l'Estat i demanar-li que actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana i que adopti les mesures corresponents, d'acord amb el que estableix el mandat constitucional d'especial respecte i protecció de les llengües de l'Estat que no són el castellà.
8. Que cal emprendre mesures i iniciatives de col·laboració, tant polítiques i institucionals com culturals, científiques i acadèmiques, que contribueixin a difondre la realitat de la llengua catalana i la seva unitat davant organismes oficials i internacionals, entre els quals la UNESCO.
Palau del Parlament, 17 de juliol de 2012