En la Declaració universal dels drets humans del 10 de desembre de 1948 els estats es van comprometre a respectar i a fer complir el conjunt de drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, entre els quals s'inclou el dret de qualsevol persona a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
D'acord amb la dita declaració, tothom té els drets i les llibertats que s'hi proclamen, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
El Parlament de Catalunya sempre ha defensat el respecte i el compliment dels drets humans i s'ha mostrat contrari a la persecució de les persones per qualsevol motiu, tal com ho constaten la Declaració institucional sobre la commemoració del 52è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, del 29 de novembre de 2000, i la Declaració del Parlament de Catalunya amb motiu del 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, de l'1 de desembre de 2008, entre altres, ja que cap causa no mereix la mort d'innocents.
Així mateix, el compromís del poble de Catalunya a favor de la pau i de la resolució pacífica dels conflictes per a contribuir decididament a la construcció d'un nou ordre mundial més just és un compromís manifest des de fa molts anys.
Ara bé, els estudis d'organitzacions internacionals independents coincideixen a destacar que les hostilitats socials relacionades amb la religió, les restriccions governamentals en matèria religiosa i l'abús sobre les minories religioses creix any rere any.
Darrerament, aquesta situació s'ha agreujat en alguns països de l'Orient Mitjà. Els diversos conflictes existents afecten especialment les diferents minories religioses, culturals i ètniques, que estan patint persecucions, èxode, exilis forçats i, fins i tot, genocidis. D'entre les diferents confessions religioses que pateixen assetjament, restriccions o persecució, les esglésies cristianes ocupen un lloc preeminent.
Per exemple, a principi del segle XX els cristians eren el 26% de la població total d'aquells països, però actualment només són el 10%, i cada vegada més aquestes minories cristianes són perseguides pel fet de professar llur fe. En la mateixa situació es troben els xiïtes en territori majoritàriament sunnita, els yazidites o els assiriocaldeus.
Malauradament, les matances sistemàtiques de grups ètnics i pobles també tenen molt a veure amb les creences i la religió. És per això que alguns dels episodis més dramàtics que s'han viscut durant els darrers mesos a l'Iraq i a Síria han estat qualificats per historiadors i analistes internacionals de crims contra la civilització i contra la humanitat.
Especialment devastadores han estat i són les neteges ètniques que l'organització Estat Islàmic està duent a terme recentment contra la minoria kurda yazidita i els cristians a l'Iraq, o el setge sobre la ciutat de Kobane, al nord de Síria.
Davant d'aquesta persecució, han estat moltes les veus que s'han alçat per a denunciar la situació i fer crides a favor de la pau, la convivència i la reconciliació. Diversos caps d'estat i de confessions religioses, i també moltes altres personalitats d'altres àmbits, s'hi han referit de manera reiterada i han promogut personalment actuacions en aquest sentit.
Per tot això:
El Parlament de Catalunya manifesta públicament el seu suport a les iniciatives promogudes per institucions internacionals per a condemnar i aturar les morts i les persecucions basades en motius religiosos o ètnics que pateixen les diverses minories, especialment les minories cristiana i yazidita de l'Orient Mitjà.
El Parlament de Catalunya creu fermament que les diferents cultures i confessions religioses tenen en comú la recerca de la pau, la convivència pacífica i la fraternitat universal, la qual cosa ha de constituir un factor de cohesió, i no pas d'enfrontament, i encoratja les institucions internacionals, i també al poble de Catalunya, a continuar alçant llur veu i a sumar esforços a favor de la pau i el respecte a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
El Parlament de Catalunya demana a la comunitat internacional accions de responsabilitat i d'urgència per a aturar nous genocidis i noves persecucions massives de les minories ètniques i religioses a l'Orient Mitjà. Concretament, demana a la comunitat internacional una acció d'emergència amb l'objectiu d'aturar el genocidi que està perpetrant l'organització Estat Islàmic contra la minoria kurda i assiriocaldea a la regió kurda de Kobane, al nord de Síria, i contra els cristians a l'Iraq i a Síria.
Palau del Parlament, 2 d'octubre de 2014