Enguany es compleixen setanta anys de l'alliberament dels camps nazis, aniversari amb un significat especial, atès que les veus de les víctimes s'estan apagant, la qual cosa ha de comportar una renovació responsable i compromesa de llur missatge, expressat en els juraments fets als diversos camps després de l'alliberament, amb el lema «Mai més».
A hores d'ara, cal recordar que el terme víctima és universal, però alhora cal posar èmfasi en les víctimes d'aquí, deu mil deportats aproximadament, a més dels qui participaren en la Resistència francesa, molts dels quals foren empresonats i assassinats. Però també és indispensable recordar que, més enllà de les víctimes directes, llurs famílies i llur entorn també en patiren les conseqüències i que totes elles foren persones vinculades a la història de llur país, amb trajectòries personals, polítiques i sindicals diverses. Les seqüeles de l'exili, la persecució i la deportació no tan sols afectaren tota una generació, pel buit cultural, polític i sindical que va deixar, sinó que van significar una pèrdua irremeiable per a les generacions posteriors.
Les víctimes dels camps nazis no ho foren per atzar, sinó com a resultat de llur posició en defensa de la República, derrotada per les armes feixistes, que els abocà a l'exili. Foren enemics de Franco i enemics de Hitler i, per aquesta condició, acabaren essent deportats als camps del Reich. En conseqüència, llur reconeixement ha de comportar la identificació dels culpables. La deportació no hauria estat possible sense l'abandó del règim col·laboracionista de Vichy i sense l'aquiescència de la dictadura franquista al fet que els presoners de guerra dels alemanys fossin posats en mans de la Gestapo i qualificats d'apàtrides.
A més, la culpabilitat de la dictadura franquista s'estengué al llarg de quaranta anys, per tal com va mantenir l'estigmatització dels vençuts a la guerra i de llurs famílies, va negar els drets morals i materials als antics deportats i a llurs famílies i els va impedir de constituir una associació que els emparés, en contrast amb el que succeïa a la majoria de països d'Europa.
Avui resten pendents deures amb la història i la memòria, atès que hi ha encara un desconeixement de l'abast de la deportació republicana, ignorada pels mateixos familiars, i una manca d'integració en la història d'Espanya i Europa de la trajectòria dels deportats, com a resistents a l'ocupació nazi a França i com a lluitadors antifranquistes.
De la mateixa manera que feren els deportats supervivents a molts camps, amb el jurament del «Mai més», que incorporava l'anhel de llibertat, igualtat i justícia social, pertoca avui d'honorar-los i recordar-los amb la renovació de llur compromís.
Per això, el Parlament de Catalunya i els seus diputats volen recollir-ne el compromís i expressar el suport a llur llegat: «Feixisme, mai més».
Palau del Parlament, 3 de març de 2015
Jordi Turull i Negre, portaveu del G. p. de CIU; Maurici Lucena i Betriu, portaveu del G. p. Socialista; Marta Rovira i Vergés, portaveu del G. p. d'ERC; Dolors Camats i Luis, portaveu del G. p. d'ICV-EUiA; Carina Mejías Sánchez, portaveu del G. p. de C'S; David Fernández i Ramos, portaveu del G. Mixt