La rumba catalana és una música d'arrels populars i urbanes, sorgida de manera genuïna a Catalunya a mitjan segle XX i que avui és ben viva i dinàmica. És el resultat d'un procés continu d'encreuament i acollida de tradicions musicals diverses que han confluït històricament a Catalunya, entre les quals destaquen el flamenc i altres cants melismàtics mediterranis i els influxos musicals americans. La seva trajectòria està marcada per importants fites de projecció comercial i internacional, com les protagonitzades per Peret, Los Amaya, Gato Pérez, Gipsy Kings o Los Manolos, entre molts altres.
En la gestació i la trajectòria de la rumba catalana hi ha tingut un paper clau la població gitana que des de fa segles habita en moltes localitats del país i del Migdia francès i és una part activa de la societat. La rumba catalana es pot considerar una de les aportacions més importants d'aquest col·lectiu al patrimoni cultural comú.
Alhora, en la seva producció i projecció, és un producte i una pràctica cultural de gran transversalitat social, que traça ponts entre persones de condició i procedència molt diverses, i esdevé un factor d'integració i cohesió socials.
Avui la rumba catalana té una salut de ferro, és practicada tant per gitanos com per no gitanos, i té artistes i grups musicals repartits arreu del territori. A més, gaudeix d'un reconeixement social unànime i, gràcies al seu caràcter alegre i ballable, és present en moltes de les festes públiques i les celebracions privades.
D'uns anys ençà, diverses entitats treballen per donar visibilitat i projecció a aquest fenomen cultural, tot subratllant-ne el valor patrimonial. El 2009 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat una moció a favor de la rumba catalana i del seu reconeixement institucional. Aquesta moció demanava al Parlament de Catalunya que fes una declaració en aquesta direcció. D'uns mesos ençà, diverses entitats, entre les quals La Casa Musicale de Perpinyà, l'Escola de Música Moderna de Girona i Foment de la Rumba Catalana (Forcat), impulsen la candidatura de la rumba catalana com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, iniciativa a la qual s'han sumat diverses institucions socials i culturals tant de Catalunya com de l'Estat francès.
Per tot això, el Parlament de Catalunya reconeix la rumba catalana com a música popular i tradicional i com a part del patrimoni cultural de Catalunya. El Parlament dóna suport al projecte de candidatura de la rumba catalana com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO i demana a totes la institucions públiques de Catalunya que s'adhereixin a la iniciativa. Així mateix, el Parlament de Catalunya demana formalment al Govern d'Espanya que empari i assumeixi com a pròpia la proposta de candidatura de la rumba catalana com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, i demana a les diverses instàncies de la Generalitat que treballin conjuntament amb les entitats de promoció de la rumba catalana per a la divulgació, dinamització i internacionalització d'aquesta música i per al reconeixement dels seus valors socials i culturals.