El passat 19 de juny va morir a Anantapur Vicenç Ferrer, un català nascut a Barcelona, mundialment reconegut per la ingent tasca solidària que va dur a terme durant molts anys a l'Índia. El resultat de la seva feina és un immens treball en favor de la supervivència i el desenvolupament dels més necessitats i vulnerables, pels quals lluità intensament des que va arribar-hi l'any 1952, per tal de garantir amb respostes concretes i efectives les necessitats immediates dels camperols dàlits, dels infants, dels discapacitats, de les dones i dels malalts.
La tasca d'aquest cooperant català, extensa i fructífera, és un reflex i també un mirall de la de molts altres cooperants catalans. Actualment la Fundació Vicenç Ferrer possibilita dia rere dia l'alimentació i l'educació de milers d'infants, la formació específica de discapacitats i l'atenció hospitalària destinada als membres de les castes més pobres, i també dóna suport a un conjunt de projectes de cooperació de desenvolupament integral en zones de l'Índia bàsicament agrícoles poc aptes per a aquesta activitat.
Tal com va dir en una de les seves darreres declaracions, pocs mesos abans de morir: «Jo no veig la pobresa, veig els homes pobres. Els tenim davant de nosaltres i ens interessa qui són, en quins pobles viuen, quina terra tenen, quan es posen malalts o necessiten ajuda... Busquem resultats concrets que contribueixin a reduir el sofriment. Europa té els ulls oberts, però les mans un poc quietes. A aquells que avui governen a Europa els diria que la millor política que poden promoure és la d'estimar els altres com a un mateix.
»La tragèdia de la pobresa, que veiem com una massa humana de rostres desfigurats, no solament amenaça materialment els pobres, sinó que destrueix espiritualment la humanitat. La pobresa destrueix l'esperança dels homes i les nostres pròpies ànimes. El món reclama la nostra intervenció. I aquest és el mil·lenni per a l'acció. Hi ha multitud de causes per les quals lluitar, i cal prendre'n alguna com a pròpia. Tinc fe en les persones i en la seva capacitat d'acció.»
La figura i la tasca de Vicenç Ferrer han tingut una projecció tan gran dins i fora del seu país adoptiu que en el moment de la seva mort aquest català universal ha estat acomiadat amb funerals d'estat i amb tots els honors, amb assistència de desenes de milers de persones i amb una àmplia representació diplomàtica.
Vicenç Ferrer ha estat distingit amb molts reconeixements en vida, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona, el premi Català de l'Any, premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia, membre de la Comissió d'Eradicació de la Pobresa del Govern d'Andhra Pradesh, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, i Personatge Destacat de la Història del Segle XX per la UNESCO.
El Parlament de Catalunya manifesta el seu reconeixement públic a Vicenç Ferrer per la seva tasca solidària en la cooperació al desenvolupament i en l'ajut als més pobres de l'Índia, i destaca el llegat que ens deixa amb el ferm convenciment que serà la llavor per fer créixer la llarga i fructífera obra duta a terme, que serà continuada, de ben segur, per la fundació que du el seu nom.
Palau del Parlament, 1 de juliol de 2009