En el preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans es pot llegir:
«Considerant que la llibertat, la justícia i la pau al món tenen com a base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana.
«Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels Drets Humans han originat actes de barbàrie ultratjant per a la consciència de la humanitat, i s'ha proclamat, com a aspiració més elevada de l'home, l'adveniment d'un món en què els éssers humans, alliberats del temor i de la misèria, gaudeixin de la llibertat de paraula i de la llibertat de creences.
«Considerant essencial que els Drets Humans siguin protegits per un règim de drets a fi que l'home no es vegi compel·lit al suprem recurs de la rebel·lió contra la tirania i l'opressió...»
Aquestes consideracions tenen per a la nostra història una significació evident.
Ja han passat 25 anys des que vam iniciar l'actual període democràtic, però el record del que va significar la dictadura, en què aquests Drets Humans eren conculcats en tots els sentits, no pot enterrar-se en l'oblit. I especialment no poden caure en l'oblit els milers de ciutadans que van comprometre la vida en la lluita per la llibertat. Homes i dones que van patir detenció, tortures i presó ¿on moltes i molts van veure esmunyir-se la joventut¿, i fins van patir la mateixa mort, pel fet de lluitar contra la dictadura franquista.
Cal contemplar amb orgull, i alhora amb un profund respecte, totes aquestes vides, tots aquests sacrificis, tota aquesta acumulació de dignitat, i cal desempenyorar, com un deure de la memòria històrica, aquesta part a la vegada terrible i heroica dels nostres annals.
És per tot això que aquesta Cambra, com a representació que és de tot el poble de Catalunya, a proposta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics, ret homenatge a tots els qui van patir repressió pel fet de lluitar per les llibertats del nostre poble, pel restabliment de la democràcia i la recuperació de la Generalitat, i, des del fons més íntim de les pròpies conviccions, per la consecució d'una societat més justa.
Palau del Parlament, 15 de maig de 2002