Quan es compleixen trenta-quatre anys de l'aprovació de la Convenció sobre els drets de l'infant per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el Parlament de Catalunya i UNICEF Comitè Catalunya insten un any més a celebrar el Dia Mundial de la Infància destacant els grans èxits assolits en pro dels drets dels nens, nenes i adolescents, però també recordant que encara queden grans reptes locals i globals per abordar, reptes que interpel·len tothom a tots els nivells, per tal que els drets de la infància siguin una realitat arreu. Amb motiu del Dia Mundial de la Infància, que se celebra el 20 de novembre, s'ha de destacar la necessitat de promoure i protegir tots i cadascun dels drets dels infants i adolescents i posar èmfasi en el poder transformador de la participació infantil i juvenil per a avançar cap a un món millor per a tothom.
Els nens, nenes i adolescents s'enfronten a múltiples desafiaments, com la pobresa i les desigualtats, que s'han vist agreujades per les últimes crisis econòmiques, la crisi climàtica, la violència i les conseqüències de la Covid-19, de la guerra a Ucraïna i a Gaza i d'altres conflictes, que posen en risc la supervivència de milions de persones al món, especialment d'infants i adolescents. Aquests desafiaments comprometen llur benestar avui, però també les oportunitats de desenvolupament i supervivència demà.
Assegurar el respecte dels drets dels nens, nenes i adolescents és una responsabilitat col·lectiva i una obligació de totes les administracions que conformen l'Estat, que va ratificar la Convenció sobre els drets de l'infant l'any 1990. Quan un nen o una nena veu limitada la satisfacció dels seus drets, aquest fet provoca un impacte directe en el seu benestar emocional. Per això, tota la societat té un rol fonamental per a assegurar que se sentin emocionalment satisfets.
L'aplicació de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible ha arribat al seu equador. És moment de fer-se una pregunta clau. Quant falta per a fer realitat un món sostenible per a tothom? Tenint en compte els disset objectius de desenvolupament sostenible, en quins s'ha aconseguit avançar a favor de la infància i on cal posar el focus per a accelerar-ne el compliment?
· El nombre de nens i nenes que viuen en situació de pobresa al món s'ha disparat fins a 1.200 milions. A Catalunya, hi ha 436.400 nens, nenes i adolescents que viuen en llars en risc de pobresa o exclusió social: el 31,7% de la població de menys de divuit anys (2022). La dada catalana actualment només és superada per Romania, Bulgària i el conjunt d'Espanya. Tenint en compte la taxa de risc de pobresa, hi ha 378.500 nens, nenes i adolescents en aquesta situació, és a dir, el 27,5%, una dada només superada a la Unió Europea per la del conjunt d'Espanya, la taxa més alta de tota la Unió Europea.
· Un de cada tres infants i adolescents del món no té accés a serveis bàsics de salut, nutrició, protecció social o educació.
· Més d'un terç dels estudiants d'entre tretze i quinze anys pateixen assetjament escolar. En el cas d'Espanya, segons l'informe d'UNICEF «Impacte de la tecnologia en l'adolescència. Relacions, riscos i oportunitats», el 33,6% dels estudiants d'entre onze i divuit anys pateix assetjament escolar, i el 22,5%, ciberassetjament.
· A Europa, 9 milions d'adolescents pateixen algun tipus de problema de salut mental. El suïcidi és la segona causa de mort entre els joves de quinze a dinou anys després dels accidents de trànsit. A la Unió Europea, l'impacte econòmic de la pèrdua de salut mental en infants i joves s'estima en aproximadament 50.000 milions d'euros.
· En els darrers trenta anys, el nombre de països sumits en conflictes violents ha augmentat dràsticament. Més de 450 milions de nens, nenes i adolescents a tot el món, és a dir, un de cada sis, viuen en una zona de conflicte. Aquesta tràgica realitat ha deixat més de 30 milions d'infants i adolescents desplaçats i exposats a la violència, incloent-hi el risc de patir violència de gènere, tràfic de persones, abús o explotació. Aquí, el sistema de protecció de la infància i el d'acollida a persones refugiades encara no són capaços de donar una resposta adaptada i que els porti a la plena inclusió social.
· Mil milions d'infants i adolescents, és a dir, gairebé la meitat de tots els nens, nenes i adolescents del món, viuen en països molt exposats als efectes adversos del canvi climàtic. Catalunya, i el conjunt del sud d'Europa, és una de les zones més vulnerables al canvi climàtic.
És moment, doncs, de prendre decisions fermes per a garantir que cap nen ni cap nena no es quedin enrere, i que tots i cadascun d'ells i elles puguin desenvolupar llur màxim potencial. És per això que cal un compromís més gran per a impulsar el compliment de llurs drets, cosa que passa per l'adopció, entre d'altres, de les mesures següents:
· Promoure una inversió més gran i més eficient en la infància i l'adolescència, garantint que s'assignen els recursos necessaris per a afrontar els reptes actuals i situant sempre al centre els drets dels infants i adolescents.
· Avançar en la millora de les accions coordinades, tant per al disseny com per a la implantació i l'avaluació de les polítiques i els programes envers la infància, entre tots els nivells administratius.
· Escoltar les preocupacions i necessitats dels nens, nenes i adolescents, i tenir-les en compte d'una manera transversal en l'acció política, promovent llur participació real i significativa, per a dissenyar juntament amb ells i elles les estratègies per a la recuperació dels efectes d'aquestes crisis.
· Tenir en compte en totes les decisions que es prenguin i que tinguin efectes sobre la infància i l'adolescència els principis rectors de la Convenció sobre els drets de l'infant: l'interès superior de l'infant; el dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament; el dret a la participació, i el dret a la no-discriminació. En aquest sentit, cal:
- Impulsar recursos de qualitat i especialitzats, i també mesures per a garantir la promoció, la prevenció i l'atenció a la salut mental de la infància i l'adolescència, posant un focus especial en els col·lectius que es troben en situació més vulnerable.
- Impulsar prestacions de suport a la criança i mesures fiscals que beneficiïn les famílies amb infants i adolescents, especialment les que es troben en una situació més vulnerable.
- Impulsar polítiques de reforç educatiu que garanteixin l'accés equitatiu i efectiu a una educació de qualitat per mitjà de beques i programes de suport, especialment per als nens i nenes en les primeres etapes educatives i en situació de vulnerabilitat, tot posant el focus en la segregació escolar, l'abandonament prematur dels estudis i l'educació no formal.
- Impulsar la protecció de la infància davant de tota mena de violència, prioritzant mesures preventives i mecanismes per a aconseguir entorns protectors basats en el bon tracte, amb prou recursos perquè tots els serveis adreçats a la infància garanteixin la protecció de nens, nenes i adolescents davant situacions de negligència, maltractaments, abusos, assetjament o violència, incloent-hi l'entorn digital, amb un enfocament multidisciplinari i de responsabilitat compartida de tots els professionals (serveis socials, cossos i forces de seguretat, salut, educació, esports, lleure i temps lliure, etc.).
- Reforçar els programes adreçats a promoure la inclusió dels nens, nenes i adolescents migrants i refugiats, i dels joves que surten del sistema de protecció de la infància.
- Impulsar mesures per a assegurar el dret dels infants a un medi ambient saludable, tal com disposa l'observació general 26 del Comitè dels Drets de l'Infant, recentment aprovada.
· Finalment, reconeixent les problemàtiques existents i els múltiples reptes que cal afrontar, és fonamental reafirmar el compromís per a desplegar accions i aconseguir resultats a favor de la infància i l'adolescència en un món amb reptes interrelacionats, enfortint la cooperació internacional per al desenvolupament i avançant en el compromís adquirit de destinar el 0,7% del producte interior brut a l'ajuda oficial al desenvolupament el 2030, i estar especialment atents a les situacions d'emergència, en què la resposta ràpida és fonamental per a fer front a les vulneracions de drets dels nens, nenes i adolescents, especialment quan està en joc llur dret a la vida i la supervivència.
Palau del Parlament, 22 de novembre de 2023
Alícia Romero Llano, Portaveu del GP PSC-Units; Marta Vilalta i Torres, Portaveu del GP ERC;
Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP JxCat; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-NCG; David Cid Colomer, Portaveu del GP ECP; Anna Grau Arias, Portaveu del GP Cs; Alejandro Fernández Álvarez, President-portaveu del G Mixt