Les catifes de flors s'elaboren des de ben antic amb motiu de les processons del Corpus Christi. No obstant això, aquesta tradició de cobrir els carrers amb dibuixos originals fets de flors i altres tipus de materials naturals ha evolucionat i ha adquirit una personalitat pròpia més enllà del seu caràcter religiós, especialment a partir del segle XX.
L'elaboració de catifes és un procés complex que implica moltes persones en tasques diferents i, per tant, és el resultat d'un treball col·lectiu i en equip. Té unes característiques que podrien acostar-la a l'artesania, però va més enllà, perquè és un element festiu i ja és considerada un art efímer. Actualment, és una pràctica absolutament viva que ha evolucionat i s'ha adaptat a la societat de cada moment.
D'acord amb les dades de les entitats que formen part de la Federació Catalana d'Entitats Catifaires, més de dues-centes mil persones s'acosten cada any a veure les creacions fetes per prop de cinc mil persones, entre socis i col·laboradors. A tot Catalunya, la xifra és, sens dubte, molt més elevada, si tenim en compte que es fan catifes al 60% dels municipis, la qual cosa demostra la gran vitalitat d'aquesta pràctica. Avui, els catifaires tenen més capacitat organitzativa, participen en esdeveniments i trobades locals, nacionals i internacionals amb altres catifaires i conserven l'esperit solidari i generós que sempre els ha caracteritzat.
Una part important de la rellevància que actualment ha adquirit a Catalunya l'art efímer de crear catifes de flors es deu a la tasca que duu a terme la Federació Catalana d'Entitats Catifaires, que treballa des de fa divuit anys per posar Catalunya en el mapa del món catifaire i per consolidar un moviment social, cultural i artístic creat com una xarxa d'interacció cultural. Així, aquest art arriba de Catalunya al món, perquè les catifes de flors catalanes es projecten arreu, a partir de la diversitat en l'àmbit de la cultura, del patrimoni immaterial i, en especial, de la cultura popular.
Com a institució de cultura popular, la Federació Catalana d'Entitats Catifaires té reconegut un lideratge públic i les seves obres són conegudes i reconegudes internacionalment perquè assoleixen l'excel·lència tant per la gran capacitat d'organització, de gestió i de mobilització com per l'admiració que desperten.
La Federació Catalana d'Entitats Catifaires ha impulsat una candidatura internacional amb Mèxic, Malta, Bèlgica i Itàlia, països que comparteixen aquest art, per tal que les catifes de flors i altres elements naturals s'inscriguin a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Aquesta candidatura es presentarà el 2024 i es valorarà el 2025.
El comitè científic del Congrés Internacional d'Art Efímer, que va tenir lloc a Barcelona a l'agost, afirma en les seves conclusions que «el reconeixement de la UNESCO de les catifes com a patrimoni cultural immaterial possibilita la creació d'indústries culturals i afavoreix el reconeixement de l'autoria de les obres d'art efímer. A més, incentiva la promoció del turisme cultural associat. Per tant, el compromís de les entitats i els seus membres és clau per al seu futur».
Per tots aquests motius, el Parlament de Catalunya dona suport a la candidatura perquè l'art de crear catifes de flors i altres elements naturals sigui reconegut com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO i demana a totes les institucions públiques de referència de Catalunya que s'adhereixin a aquesta iniciativa.
Així mateix, el Parlament de Catalunya insta el Govern a treballar amb la Federació Catalana d'Entitats Catifaires per fomentar la divulgació, dinamització i internacionalització d'aquest art efímer, i també perquè se'n reconeguin els valors socials, culturals i artístics.
Palau del Parlament, 5 de desembre de 2023
Alícia Romero Llano, Portaveu del GP PSC-Units; Marta Vilalta i Torres, Portaveu del GP ERC;
Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP JxCat; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-NCG; David Cid Colomer, Portaveu del GP ECP.