El 12 de gener es va commemorar l'arribada, fa sis-cents anys, del poble gitano, una efemèride que simbolitza l'inici d'una llarga i profunda relació amb Catalunya.
El 12 de gener de 1425 el rei d'Aragó, Alfons V, va concedir a Joan d'Egipte Menor un salconduit que li permetia de viatjar lliurement pel país en la seva peregrinació a Santiago de Compostel·la. Aquest document his-tòric és el primer testimoni de la presència del poble gitano al territori ca-talà i marca l'inici d'una llarga història compartida. Tant ha estat així que la comunitat gitana de la Catalunya de les dues bandes del Pirineu va fer també seves la llengua i la cultura catalanes.
La història del poble gitano és també la història de Catalunya, i el seu fu-tur està intrínsecament lligat al de tota la societat catalana. Al llarg dels segles, el poble gitano ha enriquit la cultura, la societat i la història de Ca-talunya i n'ha estat una part essencial.
Malgrat aquesta aportació significativa, també s'ha hagut d'enfrontar a la repressió, la persecució, la discriminació i l'estigmatització, en definitiva a un antigitanisme que, malauradament, encara avui persisteix en diferents formes i que requereix un compromís ferm de totes les institucions i de la societat per a erradicar-lo.
El poble gitano ha demostrat, al llarg dels segles, una admirable capacitat de resistència i ha preservat la identitat, la dignitat i l'orgull cultural. Per aquest motiu, el Parlament de Catalunya commemora avui aquest aniver-sari i reconeix i posa en valor les aportacions del poble gitano a la cons-trucció d'una societat catalana més rica i plural.
Avui és un bon moment per a fer una crida unànime contra qualsevol for-ma de racisme, antigitanisme o discriminació. El Parlament de Catalunya manifesta el seu compromís ferm amb la igualtat, la dignitat i el respecte pels drets fonamentals del poble gitano i de totes les persones. A més, anima tota la societat a sumar-se a aquesta commemoració com una opor-tunitat per a enfortir els llaços d'unió. És moment de continuar obrint ca-mins d'esperança, de continuar trencant barreres i prejudicis i de continu-ar construint plegats un futur on totes les persones, i on totes les gitanes i gitanos, trobin un espai per a créixer, contribuir i prosperar.
Catalunya ha estat referent pel que fa a polítiques adreçades al poble gi-tano. El 23 de juliol de 2001, el Parlament va reconèixer oficialment el po-ble gitano mitjançant una declaració institucional que destacava la seva cultura com a part integrant de la societat catalana. Aquest reconeixe-ment va incloure el compromís de garantir la igualtat de drets, lluitar con-tra la discriminació i promoure el respecte per la diversitat cultural.
El 2005, el Govern va aprovar el primer Pla integral del poble gitano a Ca-talunya, el qual va marcar un abans i un després en el desenvolupament de polítiques públiques per a millorar les condicions de vida i fomentar la inclusió social. Aquest compromís es va veure reforçat amb l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006, l'article 42.7 del qual esta-bleix:
«Els poders públics [...] han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d'aquest poble.»
Aquest marc normatiu és una eina essencial per a garantir els drets del poble gitano, amb quatre objectius principals:
1r. Preservació cultural: protegir i promoure la llengua, les tradicions i el patrimoni cultural del poble gitano.
2n. Polítiques inclusives: garantir l'accés equitatiu a serveis educatius, laborals, socials i sanitaris.
3r. Lluita contra la discriminació: desenvolupar mesures contra l'antigitanisme i establir mecanismes de denúncia.
4t. Participació i empoderament: fomentar la participació activa del poble gitano en les decisions que afecten la societat.
Aquest aniversari no només és una ocasió per a recordar el passat, sinó també per a construir el futur. El vincle de sis segles entre el poble gitano i Catalunya és un exemple viu de la riquesa que neix de la convivència i la diversitat.
El Parlament de Catalunya reconeix les aportacions del poble gitano a la societat catalana i crida totes les institucions i la societat catalana a su-mar-se a aquesta commemoració com una oportunitat per a trencar barre-res, superar prejudicis i avançar junts cap a una societat més justa i inclu-siva, erradicant l'antigitanisme i qualsevol mena de discriminació.
Aquest aniversari no només convida tothom a recordar el passat, sinó també a mirar endavant amb esperança. El vincle de sis segles entre el poble gitano i la terra catalana és un exemple viu de la riquesa que neix de la convivència i la diversitat. El Parlament de Catalunya reitera avui la seva determinació d'avançar cap a un futur en què la igualtat, el respecte, la inclusió i la justícia social siguin una realitat tant per al poble gitano com per al conjunt de la societat.
Sis-cents anys després, el poble gitano és i serà part essencial del passat, present i futur de Catalunya. Amb orgull i determinació, avui el Parlament de Catalunya reitera: «Som gitanos, som cultura, som dignitat».
Palau del Parlament, 27 de gener de 2025
Elena Díaz Torrevejano, Portaveu del GP PSC-Units; Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP Junts;
Ester Capella i Farré, Portaveu del GP ERC; Juan Fernández Benítez, Portaveu del GP PPC; David Cid Colomer, Portaveu del GP Comuns; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-DT