Ara fa trenta anys, la Quarta Conferència Mundial de les Dones, celebrada a Pequín el 1995, i la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, celebrada al Caire el 1994, van establir un full de ruta transformador, partint de la premissa que sense igualtat de gènere no es pot gaudir plenament dels drets humans i reconeixent la centralitat dels drets sexuals i reproductius per a la igualtat de gènere. Els programes d'acció respectius van fixar objectius concrets, com l'accés universal a la salut sexual i reproductiva, l'educació sexual, la reducció de la mortalitat materna i infantil o l'abordatge integral de les violències masclistes.
Tres dècades després, els avenços són notables però insuficients. Cap país del món no ha assolit encara la igualtat de gènere, tal com es va posar de manifest el proppassat mes de març en la seixantena sessió de la Comissió sobre l'Estatus de les Dones, que commemorava el trentè aniversari de la Plataforma d'Acció de Pequín, a la qual van assistir les diputades de la Mesa del Parlament de Catalunya en representació de la institució.
De la mateixa manera, a l'abril del 2024 al voltant de dos centenars de càrrecs electes de més de cent països es reunien a Oslo, en el marc de la Conferència Internacional de Parlamentaris sobre l'Aplicació del Programa d'Acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, i constataven que les persistents desigualtats de gènere, racials i socioeconòmiques continuen limitant el ple exercici dels drets sexuals i reproductius de moltes persones. En aquesta cimera es va aprovar la Declaració de compromís d'Oslo, que reafirma el Programa d'acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament com a referent global de present i de futur per a garantir els drets sexuals i reproductius com a drets humans, en un context d'emergències globals, conflictes bèl·lics i auge de l'extrema dreta i dels moviments antigènere i antidrets, que amenacen els avenços assolits.
Catalunya té una infraestructura de salut sexual i reproductiva capdavantera a escala internacional i una Estratègia nacional de drets sexuals i reproductius que parteix d'una visió feminista, interseccional i basada en drets, amb l'objectiu de garantir l'exercici efectiu dels drets sexuals i reproductius al llarg de la vida. Tanmateix, cal continuar reforçant l'accés equitatiu als serveis que garanteixen aquests drets arreu del país, blindar-ne el finançament i protegir-los dels discursos antigènere, antidrets i d'odi, i també de qualsevol amenaça de regressió.
Davant dels actuals reptes globals, el Parlament de Catalunya declara la necessitat de:
- Garantir la continuïtat de l'Estratègia nacional de drets sexuals i reproductius, i desplegar-la en col·laboració amb les entitats especialitzades, els consells de participació, els col·legis professionals i les societats científiques.
- Prioritzar la inversió contínua en personal sanitari, especialment en personal dels centres d'atenció primària i en llevadores, i potenciar la xarxa d'agents de salut comunitària per a accelerar l'assoliment de la salut i els drets sexuals i reproductius per a tothom.
- Agilitar la implantació de l'educació sexual integral, adequada a cada edat, amb un pla d'acció que en detalli l'aplicació, els recursos, el seguiment i l'avaluació, perquè els adolescents i els joves tinguin la capacitat de prendre decisions basades en informació veraç i en el coneixement del propi cos i d'establir relacions basades en el respecte i el consentiment, i perquè els infants tinguin eines per a identificar les violències sexuals de les quals puguin ésser víctimes i per a alertar-ne.
- Destinar els recursos necessaris per a salvaguardar l'autonomia corporal i reproductiva de totes les persones, especialment de les dones i les persones LGBTI+, en tota llur diversitat, incloent-hi la desestigmatització de la interrupció voluntària de l'embaràs i l'accés a aquest servei en tots els centres de referència, complint el temps màxim establert per a la prestació des del moment de la sol·licitud i protegint les dones i les professionals que hi treballen de l'assetjament dels grups antidrets.
- Reforçar la cooperació feminista internacional, donant suport econòmic a les agències especialitzades de les Nacions Unides, vetllant per la protecció dels drets sexuals i reproductius en situacions de crisi i emergència, garantint l'accés a la salut sexual i reproductiva de les persones desplaçades, refugiades o víctimes de conflictes, i també l'atenció davant les situacions de violència masclista i LGBTI-fòbica que puguin patir, i donant suport a defensores dels drets sexuals i reproductius i a organitzacions del sud global que treballen en contextos d'emergència, crisi climàtica o repressió.
El Parlament de Catalunya, com a institució democràtica compromesa amb els drets humans, demana que es protegeixin els drets sexuals i reproductius davant la desinformació i la incitació a l'odi, especialment en els àmbits educatiu, sanitari i comunicatiu. En aquest sentit, el Parlament reconeix el paper essencial de les organitzacions feministes com a agents de canvi i democratització, i declara que cal garantir-ne la participació efectiva en el disseny, l'aplicació i el seguiment de les polítiques públiques relacionades amb aquests drets.
Finalment, el Parlament de Catalunya fa una crida a continuar treballant a escala nacional i internacional per a garantir que totes les persones, en tota llur diversitat, puguin decidir lliurement i informadament sobre els aspectes relatius a llur sexualitat, reproducció i autonomia corporal, en un entorn lliure de violència, coerció i discriminació.
Palau del Parlament, 3 de juliol de 2025
Elena Díaz Torrevejano, Portaveu del GP PSC-Units; Mònica Sales de la Cruz, Portaveu del GP Junts;
Ester Capella i Farré, Portaveu del GP ERC; David Cid Colomer, Portaveu del GP Comuns; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-DT