El Nadal del 1975, Lluís Maria Xirinacs i Damians va decidir mantenir una protesta diària, de les nou del matí a les nou del vespre, davant la presó Model, de Barcelona, fins a assolir l'amnistia per a tots els presos i represaliats polítics de la lluita contra el franquisme. Anteriorment, l'1 de gener de 1975, durant l'empresonament a la presó de Carabanchel, de Madrid, arran de la detenció de 113 membres de l'Assemblea de Catalunya, Xirinacs va iniciar una vaga de fam de trenta-un dies. En una carta al dictador Francisco Franco, va demanar la promulgació de la llei d'amnistia en els darrers moments de vida, però no hi va haver resposta. Després de la mort del dictador, ja fora de la presó, Xirinacs i els «captaires de la pau» van fer vaga de fam i vetlla a Montserrat per l'amnistia. El nou rei, Joan Carles I, no en va fer esment ni en la coronació ni en el discurs de Nadal. Aleshores, Xirinacs va decidir plantar-se davant la presó Model per l'amnistia.
Aquesta acció de Xirinacs va mobilitzar i canalitzar el sentiment popular envers el règim i la injustícia patida per tants represaliats. El número 155 del carrer Entença va esdevenir el punt de trobada de les reivindicacions pel retorn de les llibertats i l'amnistia al nostre país. Durant els més de vint-i-un mesos que va durar l'acció, es van succeir les manifestacions populars, com la Marxa de la Llibertat del 1976, i Xirinacs va esdevenir un referent de la lluita no-violenta per l'amnistia a Catalunya. La seva acció va tenir ressò a la resta de l'Estat espanyol i a escala internacional, i, durant aquest període, va ésser candidat, per tercera vegada, al Premi Nobel de la Pau.
L'any 1977, va ésser elegit senador per Barcelona en les primeres eleccions de la Transició espanyola i va ésser el senador independent més votat. Des del seu escó a Madrid, va dur al Senat la lluita per l'amnistia mantenint-se dret a les sessions fins a la promulgació de la llei.
Per tot això, el Parlament de Catalunya reconeix el llegat de Lluís Maria Xirinacs i Damians, que recorda la importància de mantenir viva la memòria històrica en defensa de les llibertats. Xirinacs va posar en pràctica a Catalunya els principis de la lluita no-violenta de Gandhi, un llegat que és i serà un símbol de la resistència davant l'opressió i un motiu per a continuar treballant per una Catalunya més justa, lliure i democràtica, on els drets de les persones i dels pobles siguin respectats.
Així mateix, el Parlament de Catalunya vol retre homenatge a l'acció de Lluís Maria Xirinacs i Damians en el cinquantè aniversari de la seva protesta davant la presó Model, de Barcelona, l'any 1975.
Palau del Parlament, 29 de juliol de 2025
Dani Cornellà Detrell, portaveu del GP CUP-DT; Mònica Sales de la Cruz, portaveu del GP Junts; Ester Capella i Farré, portaveu del GP ERC