Notícies

El president Benach ha inaugurat aquest matí les XIV Jornades de l'Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments (Aelpa), que tracten sobre les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat, i que el Parlament acull fins divendres. L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha estat l'encarregat de fer la primera conferència, que duia per el títol "L'articulació territorial de l'Estat".

Benach ha demanat al conjunt de forces polítiques catalanes un "esforç" per posar "els interessos de país per sobre dels interessos dels partits" per assegurar un bon desenvolupament de l'Estatut. "Per sobre de les pors i els dubtes de curta volada", ha dit, el que cal ara "és voluntat política comuna, de país, anar a l'una perquè l'Estatut sigui al màxim de beneficiós per a Catalunya".

Pel president, el centre d'atenció i d'esforç en relació amb l'Estatut "n'ha de ser ara el desplegament", la qual cosa comporta "posar noms i cognoms, xifres concretes, establir terminis i pactar condicions sobre determinats temes que fins ara eren competència de l'Estat".

Benach ha insistit que Catalunya ha de treure el màxim partit de l'Estatut, malgrat que alguns volien "molt més i altres molt menys". Ha destacat que no es pot donar resposta als nous reptes amb instruments aprovats fa trenta anys. En aquest sentit ha dit que aquesta reflexió respecte a l'Estatut "també seria vàlida per a alguns aspectes la Constitució Espanyola".

Han assistit a l'acte inaugural -en què també ha intervingut la presidenta de l'Aelpa, Encarna Fernández de Simón- els vicepresidents Higini Clotas i Ramon Camp, la secretària primera de la Mesa, Lídia Santos, els presidents dels parlaments de Cantàbria, Miguel Àngel Palacio, i d'Extremadura, Juan Ramón Ferreira, i més d'un centenar de lletrats de parlaments autonòmics.

Les Jornades han començat amb una sessió moderada per la secretària general del Parlament, Imma Folchi, en què ha intervingut l'expresident Pasqual Maragall, el director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver i Pi-Sunyer, i el president del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, Vicente Garrido.

Pasqual Maragall s'ha referit als recursos d'inconstitucionalitat interposats contra l'Estatut català i ha dit que si es canviés el text, es produiria un "contrasentit" ja que "els ciutadans que van votar en el referèndum podrien demanar la repetició" de la consulta popular perquè van votar un text que s'ha canviat. "Aquí hi ha un problema" ha afirmat l'expresident, que ha afegit que tampoc seria bo que se sospités que el Tribunal Constitucional "actua per pressions dels governs o de l'opinió". "Ens hem posat en un embolic", ha sentenciat.

L'expresident de la Generalitat també ha parlat de traspassos pendents com el de l'aeroport del Prat, i ha dit que finalment serà transferit encara que només sigui perquè així s'ha fet a la major part de països i no es fa en alguns països del Tercer Món. Seguint aquest fil argumental, ha afirmat que "és molt més important l'ambició dels governs i de la societat civil que no les grans lleis".

Maragall també s'ha mostrat convençut que "Catalunya, Euskadi i Galícia seran nacions europees sense trencar l'estat a què pertanyen" i si Europa, això, "ho digereix bé estarà en millors condicions a la política mundial".

L'expresident ha insistit que algun dia la Constitució s'haurà de reformar per incloure la denominació de les disset comunitats autònomes i per temes europeus, entre altres qüestions. "Convé anar pensant en altres coses que no siguin només les pròximes eleccions generals", ha dit Maragall, que ha manifestat la seva preocupació pel que, al seu parer, sembla "un concurs d'espanyolitat".

Per la seva banda, Carles Viver i Pi-Sunyer ha afirmat que l'Estatut del 2006 "s'ajusta perfectament al marc constitucional" i ha afegit que també s'hi ajustava la Proposta aprovada pel Parlament el 30 de setembre de 2005. Al seu parer, la retallada que es va fer del text estatutari a les Corts Generals va respondre "a criteris polítics i no jurídics". Pel que fa a una eventual reforma constitucional, ha afirmat que "ha estat inviable políticament" i no sembla que hagi de deixar de ser-ho en un futur immediat.