La Flama del Canigó ha arribat avui novament al Parlament, on els seus portadors han estat rebuts pel president, Ernest Benach. La flama arriba de mans d'Òmnium Cultural cada any a la cambra des que es va restablir el 1980. Una cinquantena de persones, entre les quals hi havien representants i escolars de les poblacions de Corbera i Sabadell, han acompanyat la flama en el decurs de l'acte, que ha comptat també amb l'assistència dels vicepresidents Higini Clotas i Lluís Maria Corominas, i del secretari tercer, Jordi Miralles.
La flama s'ha dipositat al saló de passos perduts, on s'ha fet la benvinguda. Han intervingut Benach i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, i Joana Pedreira, membre de l'entitat Tradicions i Costums, d'Òmnium Cultural, ha llegit el missatge de la Flama 2009, que enguany ha escrit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Joan Francesc Mira.
Benach ha destacat com la flama fa de "fil conductor" de la cultura i la festa, i ha recordat que el foc és un "element nuclear de la nostra cultura" i en forma "part intrínseca". "Ho hem d'explicar, i confio que tot anirà i acabarà bé", ha manifestat, en referència a la directiva europea que podria afectar tradicions relacionades amb el foc. El president ha dit que el foc és un "element d'integració", un "valor fonamental" i, per tant, un "motiu més" per "seguir treballant en la línia de defensar les nostres tradicions, cultura i identitat". També,ha afegit que "la nostra és una nació viva" que "continua treballant per un futur que a vegades no es presenta fàcil", i s'ha referit als "reptes que se'ns presentaran els pròxims dies, setmanes i mesos" a què "com a país, hem de saber respondre de manera molt clara i important".
Per la seva banda, Porta ha destacat la importància d'un "símbol" que "representa la unitat dels països de parla catalana" i la "transmissió de la cultura, la llengua i les tradicions", alhora que és "un element més de la voluntat de ser de tots els ciutadans dels Països Catalans". El president d'Òmnium Cultural ha agraït l'acollida un any més al Parlament d'aquesta "primera arrencada" de la flama a Barcelona, que continuarà amb un acte aquesta tarda a la plaça de Sant Jaume, en el marc dels diferents recorreguts que fa el foc arreu del territori dels Països Catalans.
Amb el títol "Sant Joan, la flama: llengua i llibres", el missatge de la flama d'enguany destaca la necessitat de tenir "fe" en el "valor de la llengua comuna" i de la seva "unitat", perquè "ni aquesta unitat ni aquest valor són, ara mateix, tan robustos com desitjaríem. Ni tan sols en el camp de la llengua escrita, que en el nostre cas és un camp decisiu". "El nostre espai és estret i fràgil, i la nostra llengua està convalescent i delicada", argumenta l'escrit, que considera que el "remei no és la reducció sinó l'expansió", i per tant no es tracta de "reduir tota la llengua literària a una sola de les possibilitats normatives o lèxiques" ni tampoc "a les variants pròpies del territori de cada autor".
El missatge defensa, en aquesta línia, "la unitat de l'espai literari, d'un espai que és molt més que la llengua", i del manteniment "d'un sol espai de mercat" en què es puguin trobar amb normalitat i facilitat obres en totes les variants de la llengua. "Mal senyal si els nois de Girona no llegeixen llibres que parlen de xiquets, i si els xiquets de Gandia no poden llegir contes on apareguen nois", exemplifica el text de Mira, que conclou recordant que "Sant Joan és un dia, la flama és un ritual, però la llengua que ens uneix la mantindrem viva i unida, llegint llibres, tota la resta de dies de l'any".
Un cop acabats els parlaments, els assistents s'han aplegat a la porta principal del Palau, on el president Benach ha encès els fanals que portaven els representants de Corbera i Sabadell, i la flama ha continuat el seu recorregut.
La tradició de la flama es remunta al 1955, quan Francesc Pujadé, excursionista, enamorat del Canigó i vilatà d'Arles (Vallespir), inspirant-se en el poema "El Canigó", de Verdaguer, va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan al cim de la muntanya i des d'allà repartir la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna. La flama es renova cada any amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos punts dels Països Catalans.