Notícies

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha encoratjat avui el Parlament Europeu que adopti els mecanismes que calgui perquè els eurodiputats catalans puguin utilitzar «ben aviat» el català en totes les seves intervencions.

Ernest Benach ha traslladat aquesta petició al president de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu, Nicolaos Sifounakis, amb qui s'ha reunit aquest migdia a la seu de l'eurocambra. A la trobada hi ha assistit també la consellera de Cultura, Caterina Mieras. Tant Benach com Mieras han participat aquest matí en el I Simposi Internacional de Catalanística, que s'ha fet a Brussel·les.

Benach ha reiterat que l'acord del Consell de Ministres de permetre l'ús del català en les institucions de la Unió Europea «és un pas petit, important per ser el primer, però insuficient, perquè Catalunya sempre ha aspirat i ha de continuar aspirant al ple reconeixement oficial de la nostra llengua pròpia».

El president del Parlament ha insistit que el català «és una llengua que parlen o coneixen més de deu milions d'europeus i també és una important eina de producció cultural de la UE. Ningú no pot oblidar que entre les llengües oficials de la UE, el català va davant del portuguès, el finès, el danès, el suec, el maltès, l'estonià, l'eslovè, el letó, el txec, l'eslovac, el lituà i el gaèlic».

És per tot això que Ernest Benach ha plantejat la necessitat que el Parlament Europeu reconegui aquesta realitat ràpidament i permeti que els eurodiputats catalans puguin intervenir en català sempre que ho desitgin i que les seves intervencions tinguin «plens efectes jurídics».

«El Parlament Europeu és la institució de la UE que emana de l'elecció directa dels ciutadans i és per això que ha de donar resposta a les demandes dels ciutadans que representa. Ara és l'hora de l'Europa dels ciutadans.» Tanmateix, pel president del Parlament seria una «paradoxa» que es pugui parlar en català abans al Parlament Europeu que en el Congrés i el Senat, i és per això que ha advocat per treballar amb tenacitat perquè l'ús del català a les Corts Generals pugui ser una realitat ben aviat.

Prèviament, el president de la cambra catalana ha defensat aquest matí que Catalunya aspira a la «normalitat» com a país, en la seva intervenció inaugural del I Simposi Internacional de Catalanística a la capital belga. Per Benach, «queda molt a fer, i no és un tema anecdòtic, no es pot plantejar com una distracció simbòlica. Es tracta de la nostra llibertat, d'exigir que ens escoltin perquè, els importi o no, nosaltres existim, la nostra nació existeix, la nostra llengua existeix».

En l'acte inaugural també han participat la consellera de Cultura, Caterina Mieras; el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà, la directora del Patronat Català Pro Europa, Anna Terrón, i el director executiu de l'Institut Ramon Llull, Xavier Folch.

Ernest Benach ha insistit que Catalunya aspira a la «normalitat» com a país i que bona prova d'això és el procés de reforma de l'Estatut, però que cal continuar treballant també en àmbits tan importants com el reconeixement oficial del català a Europa i la presència internacional de Catalunya. En aquest sentit, el president de la cambra catalana ha afegit que encara queda camí per recórrer, en el qual les institucions d'autogovern de Catalunya han de comptar amb «la implicació de la sempre activa i emprenedora societat civil catalana, de les nostres entitats cíviques i dels nostres casals catalans a l'exterior».